Mitologia budista

La mitologia budista compren sistema de creences relativament extensa que ha estat influenciada i ha adoptat els mites de nombroses cultures, començant inicialment per l'antiga cultura Gandhara.^[1]

Les diferents escoles budistes han creat i mantingut una gran quantitat de literatura mitològica. El mite central del budisme és la vida de Buda. Això s'explica en termes relativament realistes en els primers textos, aviat es van convertir en una complexa mitologia literària. El motiu principal d'aquesta història, i la característica més distintiva del mite budista, és la renúncia de Buda: deixar la seva llar i la seva família per a una recerca espiritual. Al costat d'aquest mite central, les tradicions contenen un gran nombre d'històries més petites, que normalment se suposa que transmeten un ensenyament ètic o budista. Aquests inclouen els populars Jātakas, contes populars o llegendes que es creu que són vides passades de Gautama Buda. Com que es consideren episodis de la vida de Buda, aquí es tracten com a "mite", en lloc de distingir entre mite, llegenda i conte popular.^[2]

Els mites budistes es mantenen en els textos, i al costat de les tradicions orals, la narració d'històries, així com les narracions creatives de mites en el teatre o les obres d'art.^[3]^[4] Aquesta mitologia creativa continua fins als nostres dies i compren adaptacions cinematogràfiques, televisives i musicals dels mites budistes.

El mite sempre ha estat una part important de la manera com els budistes es veuen a si mateixos i formen comunitats. Les actituds envers els mites varien, des de persones que veuen les històries com a fets totalment reals, mentre que altres les veuen com a simbòliques. El terme"mite" no implica un judici de valor o veritat. Més aviat, es refereix a l'estudi de les històries sagrades i el seu significat dins d'una comunitat.

Els estudiosos han reconegut des de fa temps que el budisme conté una de les grans mitologies del món. TW Rhys Davids va dir que els Jātakas són "la col·lecció de folklore més fiable, completa i més antiga que existeix actualment en qualsevol literatura del món".^[5] Caroline Rhys Davids va dir que els Jātakas són "col·lectivament l'èpica més gran, de la literatura, de l'ascens de l'home".^[6] Joseph Campbell va parlar àmpliament de la vida del Buda al seu The Hero with a Thousand Faces, basant-se en les llegendes posteriors del Buda.^[7] Tanmateix, l'examen modern de la mitologia budista és rar, i els crítics han argumentat que l'èmfasi en la racionalitat en el modernisme budista ha enfosquit el paper de la mitologia en les comunitats budistes tant del passat com del present.

↑ Samad, Rafi U. The Grandeur of Gandhara: The Ancient Buddhist Civilization of the Swat, Peshawar, Kabul and Indus Valleys (en anglès). Algora Publishing, 2011, p. 16. ISBN 978-0-87586-859-2.
↑ Myths are "stories about divine beings, generally arranged in a coherent system; they are revered as true and sacred; they are endorsed by rulers and priests; and closely linked to religion. Once this link is broken, and the actors in the story are not regarded as gods but as human heroes, giants or fairies, it is no longer a myth but a folktale. Where the central actor is divine but the story is trivial … the result is religious legend, not myth." [J. Simpson & S. Roud, "Dictionary of English Folklore," Oxford, 2000, p.254]
↑ Brancaccio, Pia; Liu, Xinru «Dionysus and drama in the Buddhist art of Gandhara*» (en anglès). Journal of Global History, 4, 2, 2009-07, pàg. 219–244. DOI: 10.1017/S1740022809003131. ISSN: 1740-0236.
↑ Kumarasinghe, K. «Buddhism in Noh Drama» (en anglès). Journal of Humanities & Social Sciences, 2009, pàg. 101-107.
↑ Davids, T.W. Rhys. «The Jātaka Book». A: Buddhist India, 1902.
↑ Davids, Caroline A. F. Rhys. Stories of the Buddha: Being Selections from the Jataka (en anglès). Courier Corporation, 2013-02-06, p. xix. ISBN 978-0-486-11911-3.
↑ Campbell, Joseph. «Jātaka Nidāna and Lalitavistara Sūtra». A: The hero with a thousand faces. Princeton, N.J. : Princeton University Press, 1972, p. Nota 38,44. ISBN 978-0-691-01784-6.

[1] Samad, Rafi U. The Grandeur of Gandhara: The Ancient Buddhist Civilization of the Swat, Peshawar, Kabul and Indus Valleys (en anglès). Algora Publishing, 2011, p. 16. ISBN 978-0-87586-859-2.

[2] Myths are "stories about divine beings, generally arranged in a coherent system; they are revered as true and sacred; they are endorsed by rulers and priests; and closely linked to religion. Once this link is broken, and the actors in the story are not regarded as gods but as human heroes, giants or fairies, it is no longer a myth but a folktale. Where the central actor is divine but the story is trivial … the result is religious legend, not myth." [J. Simpson & S. Roud, "Dictionary of English Folklore," Oxford, 2000, p.254]

[3] Brancaccio, Pia; Liu, Xinru «Dionysus and drama in the Buddhist art of Gandhara*» (en anglès). Journal of Global History, 4, 2, 2009-07, pàg. 219–244. DOI: 10.1017/S1740022809003131. ISSN: 1740-0236.

[4] Kumarasinghe, K. «Buddhism in Noh Drama» (en anglès). Journal of Humanities & Social Sciences, 2009, pàg. 101-107.

[5] Davids, T.W. Rhys. «The Jātaka Book». A: Buddhist India, 1902.

[6] Davids, Caroline A. F. Rhys. Stories of the Buddha: Being Selections from the Jataka (en anglès). Courier Corporation, 2013-02-06, p. xix. ISBN 978-0-486-11911-3.

[7] Campbell, Joseph. «Jātaka Nidāna and Lalitavistara Sūtra». A: The hero with a thousand faces. Princeton, N.J. : Princeton University Press, 1972, p. Nota 38,44. ISBN 978-0-691-01784-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]